Un clàssic: croquetes de pollastre

Just les havia fet quan em vaig assabentar que eren La recepta del 15. Si ho arribo a saber hauria pensat una fórmula més imaginativa però bé, aquestes són les de pollastre. Un clàssic.

Les croquetes que tenen beixamel es poden elaborar bàsicament de dues maneres diferents. Fent la beixamel de manera aïllada i incorporant-la a la resta d'ingredients, o bé fer-la amb la massa. Per a les de pollastre he seguit el primer mètode i no m'acaba de fer. Vaig quedar més satisfet quan vaig fer les croquetes de pernil, fent la beixamel amb el sofregit de ceba i pernil.

En qualsevol cas, aquestes les he fet amb el pollastre que havia sobrat del caldo. He començat fent un sofregit de ceba (cal tallar-la molt petita o bé ratllar-la) i incorporant-hi el pollastre net i passat per la picadora.

Tot seguit he fet una beixamel i la he anat afegint al sofregit de ceba i pollastre fins a obtenir la textura prou espessa com per a poder donar després forma de manera còmoda a les croquetes. Ja he dit que és millor seguir el sistema de fer la beixamel dins del sofregit. Ara s'ha d'escampar la pasta sobre una superfície plana. Podeu fer una capa d'un dit de gruix. Això facilitarà que refredi ràpid i podreu fer les croquetes.

Quan hagi refredat bé la pasta, feu croquetes, passeu-les per farina, ou batut i pa ratllat (en aquest ordre). Cal fregir-les en oli abundant (és preferible una paella petita i que l'oli cobreixi bona part de les croquetes). També cal no posar moltes croquetes a la vegada dins la paella (així evitarem que l'oli es refredi i s'obrin les croquetes).

Dissabte de fred

Aquest matí ha començat a nevar a Eivissa i m'ho he fet venir bé per sortir de casa amb la màquina de fotos per a veure si podia fer alguna foto de l'illa nevada. Cap al nord. Muntanyes de Morna, Sant Carles de Peralta. Res de res. 2 graus. La neu no quallava. Un cafè a Ca n'Anneta (ara Casa Anita, amb el Marca damunt la barra), i cap a casa.

A la tarda havia de fer croquetes. Tenia pollastre que havia sobrat de fer caldo i amb el fred que feia era una tarda ideal per a estar a la cuina. Mai havia fet croquetes de pollastre i he improvisat una mica. La textura de la massa emprenyava molt a l'hora de donar forma a cada croqueta. Pensava que les tindria enllestides en un quart d'hora com les de pernil però no ha estat així. I no les he pogut fer assegut. Quin mal d'esquena. I per sopar n'he fregit un parell i esquitxen com si fossin ous. Molt agradable tot plegat. Espero que el diumenge sigui millor.

Ah, gràcies a na MJ de can Dit i Fet he sabut que sense saber-ho he fet la Recepta del 15.

Ah, el dia no ha acabat tan malament. Un bon brioix casolà sempre va bé.

Croquetes de pernil

De receptes de croquetes de pernil n'hi ha moltes. Jo he seguit la del llibre de la Mireia Carbó "La cuina que no amoïna", que és senzilla i molt bona.

Sofregim una ceba petita tallada molt petita o ratllada. Quan la ceba està feta hi afegim 54 grams de mantega i quan aquesta s'hagi fos hi afegim 150 grams de pernil serrà del bo tallat petit (no hi poseu qualsevol pernil: del seu sabor en dependrà el de les croquetes, feu-me cas).

Remeneu-ho tot uns dos minuts a foc suau. Aboqueu-hi 150 grams de farina, tota de cop, i remeneu. Ara hi heu d'anar afegint poc a poc 600 ml de llet (freda o natural), i l'anireu barrejant amb la pasta. Tasteu per a determinar si li cal sal. Remeneu la pasta uns 5 minuts.

Ara escampeu la pasta sobre una superfície plana. Podeu fer una capa d'un dit de gruix. Això facilitarà que refredi ràpid i podreu fer les croquetes.

Quan hagi refredat bé la pasta, feu croquetes, passeu-les per farina, ou batut i pa ratllat (en aquest ordre). Cal fregir-les en oli abundant (és preferible una paella petita i que l'oli cobreixi bona part de les croquetes). També cal no posar moltes croquetes a la vegada dins la paella (així evitarem que l'oli es refredi i s'obrin les croquetes). Acabades de fer són cruixents per fora i cremoses però consistents per dins.