Sempre que treballo amb pel·lícula em venen al cap els records d'infantesa, quan el meu pare em deixava entrara a l'habitació de casa que tenia habilitada com a laboratori, tota fosca i amb la llum vermella. Jo l'ajudava a revelar, amb el termòmetre, els líquids, cronometrant l'exposició de l'ampliadora... tot un art. Durant tots aquells anys, fins a l'adolescència, vaig poder aprendre la complexitat del revelat tradicional, amb la seva delicadesa i fragilitat, amb la quantitat de variables que influeixen en el resultat final. Un saber profund, que em sembla inabastable, i del qual només n'he gratat la superfície.
