Torre de ses Portes

Aquest diumenge he anat amb la meva filla a la torre de ses Portes. A més de la Canon EOS 30D, m'he endut la Pentax Spotmatic amb el Pentacon 2.8/29, que he descobert que està carregada amb un rotllo a mig fer. Probablement sigui blanc i negre però no recordo quin tipus.

Anar a la torre de ses Portes, a la punta meridional de ses Salines, és un agradable passeig. El camí és pla i bo de fer, i per això és molt transitat els dies festius. Famílies, gent en bicicleta... mitja Eivissa m'he trobat anant i venint. Crec que a la gent li agrada caminar per aquests indrets perquè mentre hi ets tens la sensació que Eivissa encara és aquella Eivissa idíl·lica, encara sense destruir. No l'Eivissa de l'arxiduc, no. La dels anys 50-60. En castellà diuen allò de "Entre todos la mataron y ella sola se murió". Idò això.

Dia festiu amb fotos

Avui és el dia de les Illes Balears, una delimitació administrativa artificial amb la qual molt pocs eivissencs s'identifiquen, si és que n'hi ha cap que ho faci. Però com que és el dia de la comunitat autònoma, és festiu.

Fa temps que l'objectiu de 20mm, Flektogon 4/20 Carl Zeiss Jena, es va espatllar. És el diafragma. Ni obre ni tanca. He intentat dur-lo a reparar a Barcelona però no he trobat ningú que vulgui fer-ho. Però el meu pare, que viu a Galícia, diu que coneix algú que sí que ho farà. Abans d'enviar-li per correu aquesta joia de l'òptica alemanya de postguerra he volgut fer algunes fotos amb ell (diafragma fix, naturalment).

És així com aquesta tarda, que tenia una estoneta lliure, he anat un moment fins a ses Salines. Hi ha un moment del dia, quan ja fa estona que ha passat la posta de sol però encara no és nit tancada, que hi ha una llum molt bona per a fer fotos. És el crepuscle. Avui ses Salines estaven en calma absoluta (excepte el bar de Sant Francesc de s'Estany). Els estanys eren una bassa d'oli, un mirall. Hi havia prou silenci com per poder sentir el soroll que els ocells feien amb l'aigua.

He fet un parell de fotos.

27

Avui he aprofitat un estoneta i he anat fins a les Salines a fer unes fotos nocturnes. Feia fred. Sense trípode i sense gaire temps per a preparar les fotos he fet el que pogut. Hi havia calma absoluta. Mentre durava l'exposició de cada foto, amb aquell silenci, de tant en tant se sentien petites esllavissades a la muntanya de sal: shhhh.

Voltant per l'illa

Ahir vaig anar a la delegació de la UOC a Eivissa, on una noia de poc més de vint anys em va tractar en tot moment de vostè: "Passi, segui....". Molt depriment.

Aquest matí he intentat posar guitarra a dues pistes de bateria que vaig enregistrar ahir al vespre. Impossible. Hi ha dies que la cosa no va bé i no hi ha res a fer. És mental. Els dits no corren, t'equivoques, no recordes estructures. El millor que es pot fer és deixar-ho per a un altre dia.

I aquesta tarda he anat a fer un volt amb la meva filla. Primera aturada: conjunt de can Burgus (casa pagesa, sènia, pou). Hi ha molta vegetació i no he pogut veure bé tota la finca però hi havia una llum molt bona per a fer fotos i n'he fet un parell de molt maques. Can Burgus: mireu-la bé, ara que podeu.

Segona aturada. Sant Francesc de s'Estany. Hi ha una part del conjunt que encara no ha estat encimentada i allisada (com l'església), i les parets encara tenen tota la seva textura i riquesa. Allà m'he trobat un dels Agents de Medi Ambient (Govern balear) i hem estat petant la xerrada, arreglant el món una mica.

Tercera aturada. Torre de sa Sal Rossa (o des Carregador), amb el magnífic camí empedrat que baixa cap a la platja (mireu-lo bé, també, que qualsevol dia...). Des d'allà hem vist una preciosa explosió nuclear sobre la ciutat d'Eivissa: