La Sèquia Llavanera, paisatge supervivent

Avui he estat al tram final de la Sèquia Llavanera, que "es troba endegat artificialment per aprofitar millor les aigües i regar els camps dels voltants. És, sens dubte, un dels torrents que més al·luvions ha aportat a la formació de les terres humides i fèrtils de les feixes, ja des de fa segles. La seua conca té una extensió de 56,57 km2, superfície que el situa en la tercera posició dels cursos d’aigua més importants de l’illa" (Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera).

Els camps que hom troba a banda i banda d'aquest curs d'aigua són, encara actualment, una zona de conreu de secà i constitueixen un dels darrers reductes del paisatge agrari del pla de Vila que, entre polígons industrials i urbanització incipient, arriba fins a les portes de la ciutat d'Eivissa.

En aquesta època de l'any, en què el sol ja rosteix els camps, hom hi pot veure bales de palla. En veurem durant molt de temps?

Dissabte a can Toni d'en Jaume Negre

Dissabte a la tarda vaig anar una estona a can Toni d'en Jaume Negre, la finca que esta treballant el Grup d'Estudis de la Naturalesa, gràcies a l’acord de custòdia del territori establert amb la propietat per a la recuperació i posada en valor de d'aquesta finca.

Mitjançant aquest sistema les entitats de custòdia del territori arriben a acords voluntaris i fets a mida de cada propietari i cada finca. Aquest hauria de ser un mètode idoni per a la gestió del territori a Eivissa.

Dijous

Avui tenim una mica d'art contemporani...

Més art contemporani...

Sòl desèrtic...

Terra vermella llaurada...

Camps plens de canonades gegants...

Molsa...

Velles parets amb espina de peix...

Més art contemporani rural (en aquest cas escultura)...

i arbres tallats.

Divendres de tardor

Avui les granotes prenien el sòl a un dels marges del riu de Santa Eulària (no les he pogut fotografiar perquè són molt fugisseres). I entre les pedres de les ruïnes treuen el cap les sargantanes que també volen prendre el sol. La tarda és curta i aviat el sol és baix, amb aquella llum vermellosa. El bosc està humit, ple de molsa, i els camps ja tenen una bona catifa verda. Les paraules del dia són: annex, magatzem, llicència d'obres, granota, sargantana, riu, bolets, ruïna, hipogeu, sitja, casa pagesa, molí, línia d'alta tensió, i Jornades d'Arqueologia Feniciopúnica.

L'Eivissa que ja no existeix

Fins el 2 de desembre es pot visitar al Centre Sociocultural S'Alamera una exposició antològica de Carloandrés. No entraré ara a fer altres valoracions. Només vull referir-me als paisatges en tant que documents: aquí podem veure algunes vistes d'Eivissa que ja han desaparegut (gran part d'elles foren pintades als anys 60), com per exemple aquest quadre de ca n'Escandell, una de les darreres cases pageses del municipi d'Eivissa i que vam perdre fa molt pocs anys. Aneu-hi i ploreu una estona.

Dimecres

Avui ha fet un dia preciós. Ametllers i tancons de pedra a la plana de Sant Jordi. Esteses elèctriques i rentadores a Sant Rafel.

Art contemporani a les urbanitzacions

És comprensible. Situades al mig dels boscos, les urbanitzacions fantasmes d'Eivissa són llocs inhòspits i solitaris. Probablement és per això que, amb la intenció d'atreure algun visitant, s'hi han instal·lat aquestes escultures d'art contemporani. Formades per grans blocs de formigó, són una perfecta metàfora d'aquesta illa. No sé qui n'és l'autor però cal felicitar-lo.