El Stonehenge d'Andrew Rogers

Fins aquesta tarda no hi havia pogut anar. "Time and Space" és la famosa escultura que Andrew Rogers va instal·lar (construir?) a Cala Llentia, i que després d'haver estat denunciada s'haurà d'eliminar. Està a una zona de paisatge molt sensible del litoral d'Eivissa, molt a prop del mar, i la normativa territorial no permet una cosa com aquesta.

Dit això, recomano a tothom que vagi a visitar-la. Jo feia molt de temps que no veia in situ una estructura megalítica d'aquesta magnitud, i no recordava la sensació que l'observador té quan contempla una cosa així.

Però la llei és la llei i aquesta brutal escultura s'haurà de treure del lloc on està. Per una vegada que un artista deixa sobre aquesta illa alguna cosa que valgui la pena... ja és mala sort. A Eivissa ens quedarem amb el fals dolmen de la rotonda de Platja d'en Bossa (això sí que hauria de ser delicte), i haurem de contemplar tots les atrocitats urbanístiques que des dels anys seixanta han massacrat el litoral (fins al dia d'avui). Però l'escultura d'Andrew Rogers serà la gran il·legalitat i haurà de ser eliminada. No passarà el mateix amb la multitud de magatzems de blocs, cases i casetes il·legals, paisatges suburbials. No passarà el mateix amb l'art públic estèticament delictiu que ens ha tocat contemplar. No. Tot el pes de la llei caurà sobre l'escultura Andrew Rogers. A Eivissa les coses van així.

A pocs metres d'aquesta escultura hi ha les restes d'uns murs de blocs de formigó, que deuen tenir ja algunes dècades i que són el testimoni d'algun atemptat urbanístic a primera línia de costa, que no es va arribar a consumar. Aquests murs de formigó, metàfora d'aquesta illa, ens sobreviuran a nosaltres.

Novetat editorial: "Cómo la Red ha cambiado el arte"

Els freaks de la teoria de l'art (i jo en sóc un), trobaran interessant aquesta novetat editorial: "Cómo la Red ha cambiado el arte" (ed. Trea, ISBN 978-84-9704-633-6), de Margarita Rodríguez Ibáñez.

Només n'he llegit la introducció (disponible a la web), i té bona pinta. Cita l'obligat "Después del fin del arte" d'Arthur Danto i admet la complexitat de la matèria que tracta:

(...) se debe entender este trabajo como multidisciplinar, porque el arte depende y es inherente a aspectos sociales, económicos y ontológicos, y, por otro lado, porque nos encontramos con un nuevo medio de comunicación que es interactivo, por lo que no se puede obviar que existen autores que intuyen y teorizan sobre las ventajas que el medio aporta al arte, por ser un nuevo soporte de creación, acallando los problemas que suscita la democracia que el medio otorga, debido en gran medida a la disponibilidad de herramienta de fácil uso que se ponen al alcance de cualquiera, y aunque se valora que es incuestionable que el arte se alimenta y evoluciona por cambios constantes en su propio paradigma, esto es, modificando la forma en que se manifiesta y aportando con ello elementos distintivos, intentaremos aproximarnos a ambas posturas para presentar los beneficios y las desventajas que el medio comparta en este cambio paradigmático.

Dijous

Avui tenim una mica d'art contemporani...

Més art contemporani...

Sòl desèrtic...

Terra vermella llaurada...

Camps plens de canonades gegants...

Molsa...

Velles parets amb espina de peix...

Més art contemporani rural (en aquest cas escultura)...

i arbres tallats.

Art contemporani a les urbanitzacions

És comprensible. Situades al mig dels boscos, les urbanitzacions fantasmes d'Eivissa són llocs inhòspits i solitaris. Probablement és per això que, amb la intenció d'atreure algun visitant, s'hi han instal·lat aquestes escultures d'art contemporani. Formades per grans blocs de formigó, són una perfecta metàfora d'aquesta illa. No sé qui n'és l'autor però cal felicitar-lo.

Art contemporani a Dalt Vila

Volia veure-ho amb els meus ulls:





Hi ha altres precedents d'art contemporani urbà a Dalt Vila: