Aquesta meravellosa vista és d'ahir. Vaig fer
una caminada fotogràfica des de ses Feixes des Pratet, pujant per sa Joveria, Recinte Firal i sa Colomina. Des de sa Joveria, ascendint fins al segon cinturó, en paral·lel al nou hospital de Can Misses, hi ha una sèrie de camps que són el que queda del Pla de Vila. Hom encara pot veure parets de pedra seca, bancals i garrovers. Terres de conreu mil·lenàries. És una zona que la gent fa servir per a fer footing. Ahir hi havia una dona que caminava amb el seu gos que l'anava seguint mentre ella llegia un llibre. Enmig d'aquells camps era una visió que sobtava. A l'alçada del Recinte Firal vaig començar a sentir una música que em va cridar l'atenció. Un saxo. A mesura que m'hi vaig anar acostant vaig saber d'on venia. Es veu que a la part baixa del recinte hi deu haver acampat algú. I practica amb el seu saxo. Unes melodies estranyes, a mig camí entre la música d'una pel·lícula d'
Emir Kusturica i un solo de
Charlie Parker.
Aquest matí he esmorzat a
cal Juanito (bé, no es diu així però és com jo el conec). Després d'haver suat caminant pel camp sota l'agradable sol de juny, crec sincerament que m'ho mereixia. Pa amb tomàquet. El pa té
matafaluga (és l'inconfusible pa que venen al restaurant Es Pins que hi ha molt a prop). Una llesca generosa amb tomàquet i el corresponent setrill amb oli d'oliva. Patrimoni de la Humanitat.
I aquesta tarda he vist en directe com una excavadora trinxava un jaciment arqueològic, que és un espectacle que a Eivissa és tradicional. Abans es feia a l'estil
cosa nostra i ara ho fa la pròpia administració. En aquest cas s'estan carregant, amb totes les benediccions, les sèquies de conreu d'època púnica-romana que hi ha anant cap a Santa Gertrudis, abans d'arribar a l'ITV. Encara no han acabat. Demà sou a temps d'anar a presenciar el final de l'atemptat. Això sí, tindrem un carril bici que serà l'enveja d'Europa.
