Aquest matí he pujat fins a la Catedral d'Eivissa amb la meva filla, li he ensenyat els grafits de les muralles i hem vist els grups d'italians que visitaven
el Corte Inglés el Castell (a partir d'ara
Parador Nacional). Com que jo també duia la meva màquina fotogràfica a la mà, he passat desapercebut. Turistes suats, olor d'oli de coco, i gelats a terra. Definitivament, ha començat la temporada. Per cert, deu ser en estricta aplicació del PEPRI que a Dalt Vila es dignifica el Patrimoni Mundial amb coses com aquesta:
Però no tot és dolent. Aquesta és l'època de l'any en què encara no hem de patir aquella calor shariana que impedeix tota vida civilitzada. Encara podem anar a caminar per l'exterior. D'aquí a un mes ja serà temps d'emigrar a Alaska.
Més coses:
Promocionar el patrimoni natural i històric de la Vall d'Arbúcies i el Montseny. Amb aquesta finalitat se celebra a Arbúcies la Fira Terra de Bruixes i Bandolers, que durant tot el dia mostrarà objectes artesanals i productes del Montseny al carrer Camprodon. La plaça de la Vila acollirà una demostració d'oficis artesans (terrisser, boter, esquilador d'ovelles, sabater...). A més, des de divendres hi ha en marxa unes Jornades Gastronòmiques de cuina organitzades pel Gremi de Restauradors i Hotelers d'Arbúcies.
Això és promocionar el patrimoni i fer les coses ben fetes. No la pantomima de l'
Eivissa Ibiza medieval. Un altre exemple:
La Fira de la maduixa de la Vallalta, que s'escau cada primer diumenge de maig, l'organitzen, mancomunadament, les poblacions que integren la Vallalta: Arenys de Munt, Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar, amb el propòsit de fer conèixer i promoure el conreu típic de la Vallalta, la maduixa del Maresme. A més a més, des del dia de Sant Jordi fins a final de maig es desenvolupen les Jornades Gastronòmiques, en què els restaurants de la contrada privilegien la maduixa a la carta i al menú.
Una altra promoció turística és possible.
