L'arquitectura brutalista està de moda

L'arquitectura brutalista torna a estar de moda. Es veia a venir. Ja fa un temps que funciona el conegut perfil d'Instagram brutal_architecture:



I ara la BBC ho ha constatat la tendència amb aquest article: Brutalism: How unpopular buildings came back in fashion.

Existeix una estètica de la bestialitat. Jo mateix confesso que la vaig trobar quan es van construir les autopistes d'Eivissa (tot i que les meves fotos eren més aviat documentalistes):



A Barcelona hi ha coneguts exemples d'arquitectura brutalista. Per raons òbvies vaig conèixer bé un conjunt actualment desaparegut, que és on estava la meva facultat, format per grans torres de formigó i un element circular que la gent anomenava "l'ovni" (el nom oficial era "edifici Satèl·lit"). Actualment només en queda una part:



A Eivissa també n'hi ha bons exemples. De l'època del desarrollismo (que en aquesta illa ha durat fins a la crisi actual), tenim arquitectura brutalista horitzontal com és el conegut Hotel Corso, que malgrat el seu acabat original en color blanc que evitava el formigó vist, no deixa de ser una atrocitat territorial perpetrada a primera línia de mar i objecte de meravelloses postals vintage com aquesta:



També d'aquella època d'expansió constructiva són els brutals hotelassos que embellesen el Port de Sant Miquel:



Però el gust per l'arquitectura brutalista a Eivissa ha arribat fins a l'actualitat, com ho demostra el Conservatori Professional de Música i Dansa, que llueix el seu formigó amb orgull soviètic:

Dimecres

Avui ha fet un dia preciós. Ametllers i tancons de pedra a la plana de Sant Jordi. Esteses elèctriques i rentadores a Sant Rafel.

Croissant

L'únic lloc que conec a Eivissa on venen croissants, i no una pasta que recorda un croissant per la seva forma però que no ho és ni de conya, és el Croissant Show. Situat davant del Mercat Vell, és una cantonada privilegiada. Pastes dolces i salades a l'estil francès. En una illa on hi regnen la vulgaritat i l'horterada, aquestes coses adquireixen una importància insospitada. És així que aquesta tarda m'he he aturat i he estat una estona allà, assegut degustant el meu croissant mentre mirava passar els turistes, els camells, els ionquis... Un noi que tenia aspecte de no haver-se dutxat en més d'una setmana li ensenyava a un altre alguna cosa que tenia entre els dits del peu... i jo allà, intentant traslladar-me mentalment a algun lloc llunyà. No ha estat possible. Ibiza.

Art contemporani a les urbanitzacions

És comprensible. Situades al mig dels boscos, les urbanitzacions fantasmes d'Eivissa són llocs inhòspits i solitaris. Probablement és per això que, amb la intenció d'atreure algun visitant, s'hi han instal·lat aquestes escultures d'art contemporani. Formades per grans blocs de formigó, són una perfecta metàfora d'aquesta illa. No sé qui n'és l'autor però cal felicitar-lo.

Divendres de pols

Divendres de pols i de calor. He arribat al Consell amb les sabates i els texans enfarinats. Com és habitual, he tingut un tast de millor i el pitjor d'Eivissa. A només uns metres una cosa de l'altra. I no m'he pogut estar de fotografiar aquest element del patrimoni rural que caracteritza el camp d'Eivissa.

Abocament incontrolat de... pals telefònics?

Dijous

Turisme i pedres

Un representant del sector turístic d'Eivissa va dir recentment que el turisme cultural era una fal·làcia i que els turistes no volien veure pedres. El miracle és que després de decennis d'haver promocionat l'illa com ho han fet i d'haver-la destrossat com ho han fet, encara hi hagi gent que vingui a veure'n les pedres.

I parlant de pedres, he vist que, lluny d'haver après dels errors, segueixen pavimentant Dalt Vila com qualsevol plaça dura de Barcelona: