Bé, la mussaca tradicional és molt més elaborada i difícil de fer. Avui amb la Laura hem fet una variació de mussaca. Albergínies tallades finetes i fetes una mica a la planxa. Dins una cassola fonda he sofregit molta ceba, pebrot verd i pastanaga. Hi he afegit carn picada, orenga, romaní, farigola, canyella i tres cullerades generoses de mel. A una plata de forn s'alternen capes d'albergínies i de sofregit. Finalment s'hi aboca una beixamel feta amb formatge i a la superfície s'hi posa formatge ratllat, com si fossin uns canelons. Ho he tingut al forn una mitja hora perquè tot acabés de confitar i al final ho he gratinat amb compte de no cremar-ho. Una feinada (val a dir que n'he fet per a tota la família), però no vull ni pensar el que deu ser fer la mussaca tradicional.
