Nit amb sorpresa

Bé, avui havia de ser una nit de sopar i copes fins a altes hores. La nit incloïa alcohol i fotografia nocturna pels carrers de sa Penya. Amb un toc de hardcore. Però finalment la cosa ha quedat en un sopar a Talamanca amb el Sr. P i la Sra. M. Una delícia la companyia i la fresca del mar. El que no estava previst era que aparegués un fulano que anava de taula en taula fent el seu show de màgia. Referències a la roba interior femenina i cigarrets ficats pel nas han estat part de l'espectacle. Als turistes els deu encantar. A nosaltres ens ha tallat el rotllo. Però ei, he descobert una beguda que no coneixia: rom i caramel. De camí cap a casa, aturada obligatòria a l'exterior de l'Hotel Argos a escoltar una estona aquella patxanga que sembla sortida d'un vaixell de Trasmediterránea de fa vint anys. I això a l'aire lliure, animant la noshe ibisenca. Hem rigut molt sopant i jo he fet teràpia espiritual carregant piles. En arribar a casa, el Sr. J m'ha fet arribar unes perles que m'he sentit amb l'obligació de compartir.

I no he fet ni una foto. Imperdonable.

Per cert, gràcies MJ.

Divendres

Quin dia! A les 14h, amb aquell solet que queia, estava enfilat pels boscos de Morna (una part que no va cremar), suant i esgarrinxant-me la roba. Però m'agrada!

A la tarda hem anat a prendre un gelat a los Valensianos, hem agafat la barca de Talamanca, hem anat fins al parc que hi ha a Botafoc, i en tornar hem sopat a la mítica Pizzeria Pinocho de la Marina. La meva filla estava encantada, no cal dir-ho. Pinocho és un local turístic però manté un ambient casolà molt agradable. Mentre sopàvem han arribat uns holandesos i s'han assegut a dues taules. Parlaven fort i m'han fet venir al cap una dita vienesa que sempre recordava la meva àvia: a Àustria diuen que l'holandès (tècnicament neerlandès) no és un idioma, és una malaltia del coll (als austríacs el fonema de la jota castellana els resulta molt desagradable i per això en fan conya). Els entenc.