De receptes de croquetes de pernil n'hi ha moltes. Jo he seguit la del llibre de la Mireia Carbó "La cuina que no amoïna", que és senzilla i molt bona.
Sofregim una ceba petita tallada molt petita o ratllada. Quan la ceba està feta hi afegim 54 grams de mantega i quan aquesta s'hagi fos hi afegim 150 grams de pernil serrà del bo tallat petit (no hi poseu qualsevol pernil: del seu sabor en dependrà el de les croquetes, feu-me cas).
Remeneu-ho tot uns dos minuts a foc suau. Aboqueu-hi 150 grams de farina, tota de cop, i remeneu. Ara hi heu d'anar afegint poc a poc 600 ml de llet (freda o natural), i l'anireu barrejant amb la pasta. Tasteu per a determinar si li cal sal. Remeneu la pasta uns 5 minuts.
Ara escampeu la pasta sobre una superfície plana. Podeu fer una capa d'un dit de gruix. Això facilitarà que refredi ràpid i podreu fer les croquetes.
Quan hagi refredat bé la pasta, feu croquetes, passeu-les per farina, ou batut i pa ratllat (en aquest ordre). Cal fregir-les en oli abundant (és preferible una paella petita i que l'oli cobreixi bona part de les croquetes). També cal no posar moltes croquetes a la vegada dins la paella (així evitarem que l'oli es refredi i s'obrin les croquetes). Acabades de fer són cruixents per fora i cremoses però consistents per dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada