dijous, 28 d’agost del 2014

L'arquitectura brutalista està de moda

L'arquitectura brutalista torna a estar de moda. Es veia a venir. Ja fa un temps que funciona el conegut perfil d'Instagram brutal_architecture:



I ara la BBC ho ha constatat la tendència amb aquest article: Brutalism: How unpopular buildings came back in fashion.

Existeix una estètica de la bestialitat. Jo mateix confesso que la vaig trobar quan es van construir les autopistes d'Eivissa (tot i que les meves fotos eren més aviat documentalistes):



A Barcelona hi ha coneguts exemples d'arquitectura brutalista. Per raons òbvies vaig conèixer bé un conjunt actualment desaparegut, que és on estava la meva facultat, format per grans torres de formigó i un element circular que la gent anomenava "l'ovni" (el nom oficial era "edifici Satèl·lit"). Actualment només en queda una part:



A Eivissa també n'hi ha bons exemples. De l'època del desarrollismo (que en aquesta illa ha durat fins a la crisi actual), tenim arquitectura brutalista horitzontal com és el conegut Hotel Corso, que malgrat el seu acabat original en color blanc que evitava el formigó vist, no deixa de ser una atrocitat territorial perpetrada a primera línia de mar i objecte de meravelloses postals vintage com aquesta:



També d'aquella època d'expansió constructiva són els brutals hotelassos que embellesen el Port de Sant Miquel:



Però el gust per l'arquitectura brutalista a Eivissa ha arribat fins a l'actualitat, com ho demostra el Conservatori Professional de Música i Dansa, que llueix el seu formigó amb orgull soviètic:

dilluns, 10 de març del 2014

El Stonehenge d'Andrew Rogers


Fins aquesta tarda no hi havia pogut anar. "Time and Space" és la famosa escultura que Andrew Rogers va instal·lar (construir?) a Cala Llentia, i que després d'haver estat denunciada s'haurà d'eliminar. Està a una zona de paisatge molt sensible del litoral d'Eivissa, molt a prop del mar, i la normativa territorial no permet una cosa com aquesta.

Dit això, recomano a tothom que vagi a visitar-la. Jo feia molt de temps que no veia in situ una estructura megalítica d'aquesta magnitud, i no recordava la sensació que l'observador té quan contempla una cosa així.

Però la llei és la llei i aquesta brutal escultura s'haurà de treure del lloc on està. Per una vegada que un artista deixa sobre aquesta illa alguna cosa que valgui la pena... ja és mala sort. A Eivissa ens quedarem amb el fals dolmen de la rotonda de Platja d'en Bossa (això sí que hauria de ser delicte), i haurem de contemplar tots les atrocitats urbanístiques que des dels anys seixanta han massacrat el litoral (fins al dia d'avui). Però l'escultura d'Andrew Rogers serà la gran il·legalitat i haurà de ser eliminada. No passarà el mateix amb la multitud de magatzems de blocs, cases i casetes il·legals, paisatges suburbials. No passarà el mateix amb l'art públic estèticament delictiu que ens ha tocat contemplar. No. Tot el pes de la llei caurà sobre l'escultura Andrew Rogers. A Eivissa les coses van així.

A pocs metres d'aquesta escultura hi ha les restes d'uns murs de blocs de formigó, que deuen tenir ja algunes dècades i que són el testimoni d'algun atemptat urbanístic a primera línia de costa, que no es va arribar a consumar. Aquests murs de formigó, metàfora d'aquesta illa, ens sobreviuran a nosaltres.



dissabte, 4 de gener del 2014