Una de Déu

Avui m'ho he passat pipa amb el Millenium sobre la humanitat de Déu. M'ha agradat especialment una reflexió que ha fet del teòleg José María Castillo en el sentit que l'important no és la fe sinó l'ètica: quan arribi el Judici Final, a ningú li preguntaran si ha tingut molta fe. Li preguntaran sobre el seu comportament, sobre la seva conducta. Bàsic.

Després m'he adonat que segueix havent-hi una tendència (la Teresa Forcades), que reivindica la humanitat del Cristianisme i ho fa utilitzant una terminologia basada en l'amor, l'amistat, la tendresa, i el proïsme. Ho disfressaran tant com vulguin però al final el Déu dels cristians és el que és: el pantocrator, castigador i immisericorde. És el Déu que va ofegar la humanitat sota les aigües perquè s'havia comportat malament i només va salvar en Noè i uns animals. I és el Déu que quan arribi el Judici Final no perdonarà.

La Marina, aquesta tarda

Blanc i negre químic

Fa unes setmanes vaig rescatar de l'armari la vella Pentax Spotmatic del meu pare i vaig descobrir que tenia un rotllo a dins inacabat! Això sempre fa il·lusió. Es tracta d'un Ilford FP4. Vaig afanyar-me a fer les fotos que restaven i les vaig dur a Raymar a revelar. A casa vaig escanejar els negatius i hi havia coses de fa probablement un any! He d'afinar els paràmetres de l'escanejat per a evitar que quedi tant de gra a les fotos però, sincerament, no em molesta! És el que té la fotografia química :-D

Sempre que treballo amb pel·lícula em venen al cap els records d'infantesa, quan el meu pare em deixava entrara a l'habitació de casa que tenia habilitada com a laboratori, tota fosca i amb la llum vermella. Jo l'ajudava a revelar, amb el termòmetre, els líquids, cronometrant l'exposició de l'ampliadora... tot un art. Durant tots aquells anys, fins a l'adolescència, vaig poder aprendre la complexitat del revelat tradicional, amb la seva delicadesa i fragilitat, amb la quantitat de variables que influeixen en el resultat final. Un saber profund, que em sembla inabastable, i del qual només n'he gratat la superfície.

Provant el Pentacon

Aquesta tarda he agafat la Canon EOS 30D i li he posat el vell objectiu Pentacon 2.8/29. He fet un breu passeig per Dalt Vila per tal de provar la combinació. havent-me habituat a utilitzar una òptica gran angular com és el Sigma 18-200mm F3.5-6.3 DC, quan faig servir una altra òptica em trobo descol·locat. Però això també és interessant. M'ha sorprès molt el color, més viu i saturat que amb el Sigma. He penjat algunes de les fotos a Flickr.

Torre de ses Portes

Aquest diumenge he anat amb la meva filla a la torre de ses Portes. A més de la Canon EOS 30D, m'he endut la Pentax Spotmatic amb el Pentacon 2.8/29, que he descobert que està carregada amb un rotllo a mig fer. Probablement sigui blanc i negre però no recordo quin tipus.

Anar a la torre de ses Portes, a la punta meridional de ses Salines, és un agradable passeig. El camí és pla i bo de fer, i per això és molt transitat els dies festius. Famílies, gent en bicicleta... mitja Eivissa m'he trobat anant i venint. Crec que a la gent li agrada caminar per aquests indrets perquè mentre hi ets tens la sensació que Eivissa encara és aquella Eivissa idíl·lica, encara sense destruir. No l'Eivissa de l'arxiduc, no. La dels anys 50-60. En castellà diuen allò de "Entre todos la mataron y ella sola se murió". Idò això.

Dissabte a can Toni d'en Jaume Negre

Dissabte a la tarda vaig anar una estona a can Toni d'en Jaume Negre, la finca que esta treballant el Grup d'Estudis de la Naturalesa, gràcies a l’acord de custòdia del territori establert amb la propietat per a la recuperació i posada en valor de d'aquesta finca.

Mitjançant aquest sistema les entitats de custòdia del territori arriben a acords voluntaris i fets a mida de cada propietari i cada finca. Aquest hauria de ser un mètode idoni per a la gestió del territori a Eivissa.

Divendres

Aquest matí a primera hora he passat per l'avinguda 8 d'Agost. Des d'allà es veien ses Feixes amb una mena de boira fina que suposo que s'ha anat esvaint a mesura que avançava el matí. Llàstima de no dur la màquina per a fer-hi una foto. Ja a Vila, he comprat una mica de botifarra blanca amb tòfona, que aquesta nit caurà al sopar.

Després de dinar (un sensacional guisat d'ous fet en cassola de fang), i abans de l'assaig d'Illinois Central, tenia uns minuts que he aprofitat per a fer un parell de fotos amb la Canon i el Flektogon. Amb un tel de núvols, feia una llum aparentment dolenta. He baixat fins a sa Punta (Talamanca), on he fet una foto d'un home solitari que estava pescant.

Dia festiu amb fotos

Avui és el dia de les Illes Balears, una delimitació administrativa artificial amb la qual molt pocs eivissencs s'identifiquen, si és que n'hi ha cap que ho faci. Però com que és el dia de la comunitat autònoma, és festiu.

Fa temps que l'objectiu de 20mm, Flektogon 4/20 Carl Zeiss Jena, es va espatllar. És el diafragma. Ni obre ni tanca. He intentat dur-lo a reparar a Barcelona però no he trobat ningú que vulgui fer-ho. Però el meu pare, que viu a Galícia, diu que coneix algú que sí que ho farà. Abans d'enviar-li per correu aquesta joia de l'òptica alemanya de postguerra he volgut fer algunes fotos amb ell (diafragma fix, naturalment).

És així com aquesta tarda, que tenia una estoneta lliure, he anat un moment fins a ses Salines. Hi ha un moment del dia, quan ja fa estona que ha passat la posta de sol però encara no és nit tancada, que hi ha una llum molt bona per a fer fotos. És el crepuscle. Avui ses Salines estaven en calma absoluta (excepte el bar de Sant Francesc de s'Estany). Els estanys eren una bassa d'oli, un mirall. Hi havia prou silenci com per poder sentir el soroll que els ocells feien amb l'aigua.

He fet un parell de fotos.