La fotografia, com el blues

Sempre he estat un amant i un defensor de la tècnica. La tècnica és el que proporciona la dosi de civilització i de ciència a una cosa bàsicament irracional i emotiva com és l'art. Ja des que era petit i passava hores dins del laboratori fotogràfic que el meu pare tenia muntat a casa, ajudant-lo a revelar fotos, he pogut veure, aprendre i valorar la importància que la tècnica té en el resultat final d'una fotografia.

Els fills de la fotografia digital, a no ser que ho hagin après posteriorment, difícilment seran conscients de la quantitat de coneixements, de la extrema complexitat, precisió i dificultat que envolten el procés de revelat i positivat químic de la fotografia. És un saber que es va perdent mica en mica, com no pot ser d'altra manera, a mesura que es va abandonant la pràctica de la fotografia tradicional química davant l'adveniment de la digital. No hi ha romanticisme ni nostàlgia en aquestes paraules. Això és el que hi ha.

Però el resultat final d'una fotografia, després de tots els càlculs, tota la precisió del procés de revelat, amb el cronometratge dels temps, la temperatura dels líquids, etc., pot acabar depenent d'un gest del fotògraf passant la mà per davant de l'objectiu de l'ampliadora, interrompent el flux de llum per tal d'intentar donar un efecte concret a una part de la foto. Aquell senzill gest, espontani, primitiu, fet sense càlcul ni mesura, és el que acaba determinant el que serà la foto. Hi ha la ciència i també hi ha el talent.

Però abans de tot això, l'acte primigeni, l'acte creatiu per excel·lència, la decisió de la qual dependrà tota la resta del procés fotogràfic, és l'enquadrament. Abans que res, la fotografia és triar, seleccionar un fragment de realitat que serà transformat en foto. Alguns en diuen "veure" la foto. Això defineix un fotògraf. Després vindrà tota la resta: la càmera, l'òptica, el paper, el software, tot depèn d'aquella primera decisió, de l'espurna d'inspiració, del moment en què neix la fotografia. Aquí és on trobem en estat pur la creativitat i el talent. La tècnica es pot aprendre. El talent, no. I això és com el blues: es té o no es té.

Paisatge mil·lenari

Avui he passat gran part del matí a la zona de les anomenades feixes medievals, la gran zona de camps de conreu que hi ha a l'interior de les Feixes del prat de ses Monges. Aquestes feixes, d'origen medieval, són un miracle de supervivència. Un paisatge que ha quedat fossilitzat i es conserva en gran part. Encara actualment, la majoria de finques tenen ús agrícola i hom hi pot caminar mentre escolta els sons d'ases i gallines. Arqueologia viva. Esperem que perduri.

Uncle Sal - III Anniversary Comeback Special

Finalment tinc les fotos del concert que els Uncle Sal van oferir a Can Jordi el 20 de setembre. D'entrada he de dir que, per raons familiars, no tenia gens clar que hi pogués anar. Vaig perdre la targeta de memòria de la càmera (de 32GB) i vaig haver d'agafar una que tinc de... 1GB. A causa d'això vaig haver de fer moltes fotos amb l'iPhone4 i el cert és que estic content perquè les fotos de l'iPhone, amb la seva poca resolució i mala resposta en condicions de poca llum, tenen el seu encant. Jo no utilitzo flash. Les fotos estan forçades i tenen tot el seu gra (soroll), però crec que capten bé l'ambient del moment. Vaig fer vídeo i vaig fer totes les fotos que vaig poder, cosa que per a un documentalista malalt com jo és una festa.

Els Uncle Sal van fer un gran concert (amb homenatge a Blues Dave inclòs). A la mitja part, en Vicent va aparèixer amb un pastís d'aniversari en forma de guitarra elèctrica, va pronunciar unes emotives paraules ("Vicent style"), i tot Can Jordi va brindar per la banda i per la música en directe.

Els Uncle Sal són grans. Els seus concerts són una celebració del rock, de la música en viu. Uncle Sal són tot actitud. Amb en Nando hem comentat més d'una vegada que aquest és el problema d'Illinois Central: nosaltres encarem els concerts amb solemnitat, preocupats per tocar bé. Els Uncle Sal, en canvi, es preocupen perquè la gent s'ho passi bé. Els seus concerts són festes, i per això dóna gust veure'ls.

Podeu veure les fotos d'aquella nit clicant aquest enllaç.

Les primeres pluges

L'estiu està molt avançat i han arribat a Eivissa les primers pluges de finals d'agost. La pluja de primera hora del matí ha anat escampant i al migdia el sol escalfava el terra: molta humitat a l'ambient. Ja es pot ensumar la tardor que s'acosta. Els boscos de Sant Joan, mullats, desprenen aquella olor d'humitat tan característica. En alguns racons del bosc, la molsa no deixa de ser verda en tot l'estiu.

Aquest matí

A Eivissa el sol ja escalfa la terra. Vas en cotxe i sents l'aire calent a la cara. Olor fresca de fonoll tallat. Aviat les flors hauran desaparegut i el territori seran camps rostits. I dins del cotxe, a tot volum, The White Buffalo, Uncle Sal i Ten Years After.

L'última tarda d'hivern

Avui a Eivissa hem tingut una autèntica tarda d'hivern, probablement la darrera d'enguany. Fred, vent, pluja, poca llum. He aprofitat una estona per a sortir amb la meva filla a fer una volta i hem decidit anar a veure el mar baixant el torrent d'en Fèlix, cap al Salt de s'Ase.

Els dies de mal temps és aconsellable anar a veure el mar perquè pot donar alguna agradable sorpresa, fotogràficament parlant. I avui ha estat així: una llum irreal, el mar clar, el cel fosc. Sensacional.

El millor i el pitjor d'Eivissa. Agressions al territori, edificis suburbials, paisatge mil·lenari.

I un cop arribats a casa, a consultar La toponímia costanera del municipi d'Eivissa (Enric Ribes), per a veure els noms dels llocs on hem estat.

Ansel Adams

Avui celebraria el seu 111è aniversari un dels millors fotògrafs de tots els temps, l'Orson Welles de la fotografia, Ansel Adams. Celebrem-ho mirant el documental Ansel Adams, Photographer (1958):

Dissabte

Un dissabte molt agradable. Fa molt de fred a Eivissa però al migdia ha sortit el sol i ha quedat una tarda sensacional. Hem anat a Can Jordi a veure una estona The Moonshine Band, hem pogut saludar alguns amics i el cert és que s'hi estava molt bé.