La fotografia, com el blues

Sempre he estat un amant i un defensor de la tècnica. La tècnica és el que proporciona la dosi de civilització i de ciència a una cosa bàsicament irracional i emotiva com és l'art. Ja des que era petit i passava hores dins del laboratori fotogràfic que el meu pare tenia muntat a casa, ajudant-lo a revelar fotos, he pogut veure, aprendre i valorar la importància que la tècnica té en el resultat final d'una fotografia.

Els fills de la fotografia digital, a no ser que ho hagin après posteriorment, difícilment seran conscients de la quantitat de coneixements, de la extrema complexitat, precisió i dificultat que envolten el procés de revelat i positivat químic de la fotografia. És un saber que es va perdent mica en mica, com no pot ser d'altra manera, a mesura que es va abandonant la pràctica de la fotografia tradicional química davant l'adveniment de la digital. No hi ha romanticisme ni nostàlgia en aquestes paraules. Això és el que hi ha.

Però el resultat final d'una fotografia, després de tots els càlculs, tota la precisió del procés de revelat, amb el cronometratge dels temps, la temperatura dels líquids, etc., pot acabar depenent d'un gest del fotògraf passant la mà per davant de l'objectiu de l'ampliadora, interrompent el flux de llum per tal d'intentar donar un efecte concret a una part de la foto. Aquell senzill gest, espontani, primitiu, fet sense càlcul ni mesura, és el que acaba determinant el que serà la foto. Hi ha la ciència i també hi ha el talent.

Però abans de tot això, l'acte primigeni, l'acte creatiu per excel·lència, la decisió de la qual dependrà tota la resta del procés fotogràfic, és l'enquadrament. Abans que res, la fotografia és triar, seleccionar un fragment de realitat que serà transformat en foto. Alguns en diuen "veure" la foto. Això defineix un fotògraf. Després vindrà tota la resta: la càmera, l'òptica, el paper, el software, tot depèn d'aquella primera decisió, de l'espurna d'inspiració, del moment en què neix la fotografia. Aquí és on trobem en estat pur la creativitat i el talent. La tècnica es pot aprendre. El talent, no. I això és com el blues: es té o no es té.