Aquest matí

A Eivissa el sol ja escalfa la terra. Vas en cotxe i sents l'aire calent a la cara. Olor fresca de fonoll tallat. Aviat les flors hauran desaparegut i el territori seran camps rostits. I dins del cotxe, a tot volum, The White Buffalo, Uncle Sal i Ten Years After.

L'última tarda d'hivern

Avui a Eivissa hem tingut una autèntica tarda d'hivern, probablement la darrera d'enguany. Fred, vent, pluja, poca llum. He aprofitat una estona per a sortir amb la meva filla a fer una volta i hem decidit anar a veure el mar baixant el torrent d'en Fèlix, cap al Salt de s'Ase.

Els dies de mal temps és aconsellable anar a veure el mar perquè pot donar alguna agradable sorpresa, fotogràficament parlant. I avui ha estat així: una llum irreal, el mar clar, el cel fosc. Sensacional.

El millor i el pitjor d'Eivissa. Agressions al territori, edificis suburbials, paisatge mil·lenari.

I un cop arribats a casa, a consultar La toponímia costanera del municipi d'Eivissa (Enric Ribes), per a veure els noms dels llocs on hem estat.

Ansel Adams

Avui celebraria el seu 111è aniversari un dels millors fotògrafs de tots els temps, l'Orson Welles de la fotografia, Ansel Adams. Celebrem-ho mirant el documental Ansel Adams, Photographer (1958):

Dissabte

Un dissabte molt agradable. Fa molt de fred a Eivissa però al migdia ha sortit el sol i ha quedat una tarda sensacional. Hem anat a Can Jordi a veure una estona The Moonshine Band, hem pogut saludar alguns amics i el cert és que s'hi estava molt bé.

Aigua després de l'aigua

Avui era un bon dia per a recórrer l'interior de l'illa. Després de les intenses pluges que han caigut sobre Eivissa, aquest matí ha sortit el sol i hem pogut veure el territori en tot el seu esplendor.

L'aigua rajava de les parets de pedra seca. Brolls i gorgs han reviscut. Alguns camps tenien un pam d'aigua i semblaven arrossars. El territori era tot aigua. Un festival per a les sargantanes i els ocells. La resina dels ametllers, mullada durant la nit, era com gelatina. Bolets de tot tipus. Catifes de trèvols. Olor de camp humit. Olor de magranes fermentant a terra.

Edward Weston a Barcelona

Des del 17 d’octubre, la Galeria Manuel Barbié del carrer Consell de Cent 321 de Barcelona, acull una exposició monogràfica sobre Edward Weston, un dels fotògrafs més importants del segle XX.

La mostra, comisariada per Victoria Combalía, està formada per positius realitzats als anys 80 pel fill del fotògraf, Cole Weston, a partir dels negatius originals.

Els afortunats que pugueu ser a Barcelona aquests dies podreu contemplar en tota la seva glòria el pebrot més famós de la història de la fotografia.

Al MNAC

Ahir vaig anar una estona al MNAC, aquest museu del qual que el seu va dir que calia canviar-ne el nom perquè això de "nacional" es veu que no queda bé i caldria que el nou nom inclogués la "marca Barcelona". És el tipus de coses que sempre han fet els progressistes i ciutadans del món que ens ha tocat patir a casa nostra. Sortosament, sembla que el MNAC seguirà sent el MNAC i no el Museu Multicultural de Barcelona i el Món (MMBM).

Primer vam fer una ullada a les sales d'art modern, on hi vaig trobar molt poca fotografia per al meu gust. Després vam dedicar el nostre temps només al Gòtic. Vaig retrobar vells coneguts com ara Francesc Comes, Jaume Serra o Damià Forment. Una delícia.

I en sortir vaig poder veure per primer cop la meravellosa vista de Barcelona amb les Columnes de Puig i Cadafalch.