Dissabte

Pel matí hem anat al mercat a comprar peix (pràcticament un ritual). Per dinar he fet gall al forn amb ceba, patata, pebrot verd, alls, brandi i salsa de soja.

Al vespre un passeig pel port: hem sentit una parella que caminava i just en el punt on he pres la foto ell li diu a ella "Esto no es el faro de Botafoc, es una chimenea de fábrica".

I a la nit, sopar de tapes al nou Can Miquelitus (una raresa a Eivissa, on la normalitat esdevé excepcional):

Croissant

L'únic lloc que conec a Eivissa on venen croissants, i no una pasta que recorda un croissant per la seva forma però que no ho és ni de conya, és el Croissant Show. Situat davant del Mercat Vell, és una cantonada privilegiada. Pastes dolces i salades a l'estil francès. En una illa on hi regnen la vulgaritat i l'horterada, aquestes coses adquireixen una importància insospitada. És així que aquesta tarda m'he he aturat i he estat una estona allà, assegut degustant el meu croissant mentre mirava passar els turistes, els camells, els ionquis... Un noi que tenia aspecte de no haver-se dutxat en més d'una setmana li ensenyava a un altre alguna cosa que tenia entre els dits del peu... i jo allà, intentant traslladar-me mentalment a algun lloc llunyà. No ha estat possible. Ibiza.

Ahir, deixalles

Ahir, dimarts, a la tarda vam anar a fer fotos. Vaig pensar que podríem anar a la torre de sa Torre. Es tracta d'una torre predial (Bé d'Interès Cultural), que hi ha al costat d'una casa pagesa en ruïnes i espoliada. Feia un dia nítid i de colors saturats. A darrera hora de la tarda la llum del sol era d'allò més taronja i ressaltava el color de la pedra. Espina de peix. Cel blau intens. Vaig fer bones fotos. A pocs metres hi ha un abocador de runa i deixalles que té una antiguitat de més de deu anys. Jo crec que si ho volen netejar ja hi hauran d'enviar els arqueòlegs. Hi havia fins i tot dues portes d'ascensor, allà, rovellades, i cal tenir en compte que l'edifici més proper susceptible de tenir un ascensor està a uns 2 km.

Gall al forn

Dins d'una paella amb oli he fregit ceba una miqueta. Després hi he fregit, també una mica però no del tot, patates i uns alls . A una plata de forn hi he posat el gall, la ceba, la patata, una fulla de llorer i ho he enfornat. Ah, i un bon raig de cervesa (Moritz en aquest cas, tot un luxe).

Art contemporani a les urbanitzacions

És comprensible. Situades al mig dels boscos, les urbanitzacions fantasmes d'Eivissa són llocs inhòspits i solitaris. Probablement és per això que, amb la intenció d'atreure algun visitant, s'hi han instal·lat aquestes escultures d'art contemporani. Formades per grans blocs de formigó, són una perfecta metàfora d'aquesta illa. No sé qui n'és l'autor però cal felicitar-lo.

Pizza

La base és una barreja de quètxup i allioli. A sobre hi he posat un sofegit de ceba, all, pastanaga i carbassó. Orenga, romaní i ras el hanout. I formatges.

Botafoc