Per a fer aquest fricandó he seguit principalment la recepta del llibre de la Mireia Carbó "La cuina que no amoïna", que ja vaig utilitzar per a les croquetes de pernil.
El fricandó es pot fer amb diversos tipus de bolets. Normalment s'hi posen moixernons, cama-secs, trompetes de la mort, o camagrocs. És un plat que aprofita bolets que s'han tingut secs en conserva. Uns vint minuts abans de començar s'agafen els bolets (jo en aquest cas tenia cama-secs), i es posen dins d'un bol amb aigua.
A una paella fregim lleugerament uns talls de vedella finets, salpebrats i enfarinats (1/2 kg o una mica més, per a quatre persones). Els reservem.
A una cassola hi posem un parell de cebes ratllades i les comencem a sofregir. Passada una estoneta hi afegim 3 tomàquets ratllats i anem remenant fins a tenir un sofregit ben confitat. Jo hi he posat un raig de salsa de soja, que sempre hi aporta uns tons torrats (i salats). Aleshores posem els talls de carn dins d'aquesta cassola i ho deixem fer durant un minut. Hi afegim una copa de vi (blanc o negre), una fulla de llorer, i ho deixem reduir una mica. Aleshores cobrim la carn amb aigua o brou, hi posem els bolets, l'aigua dels bolets, i deixem que cogui a foc lent durant una hora.
Passem a fer la picada: unes 15 ametlles, una o dues dents d'all, julivert i un raig de brou. L'afegirem quan faltin pocs minuts de cocció. Es pot acompanyar amb arròs blanc o directament amb patates fregides amb allets i pebrot.
Quina meravella, això si que es alta cuina de nivell "gourmet" i esta claríssim que seguint la recepta del segle XVI i tenint tan bons fonaments de la recepta original que t'ha sortit per llepar-se els dits i rebanyar el plat amb pa per no deixar ni un boci de suc i amb les fotos el aspecte es de pelicula, boníssim i amb un aspecte meravellós. Et felicito. Gracies pr compartir-lo
ResponElimina