diumenge, 19 de febrer del 2012

Canelons: un altre clàssic

Avui he fet canelons per a tota la família. Pel que fa als canelons, sembla que haurem de fer caure un parell de mites. El primer és el del seu origen italià (els canelons "Rossini"). Resulta que aquest bon home menjava una pasta farcida amb fetge però que no eren els canelons a la catalana que tots coneixem. L'altre mite és el que diu que en Marco Polo va introduir la pasta a Itàlia per la ruta de la seda, però es veu que alguns documents anteriors ja parlen de pasta dura com la que coneixem avui, i que probablement havien introduït els musulmans per Sicília.

I dit això anem al tema. Per a fer els canelons he seguit només en part la recepta de la Mireia Carbó, que consisteix bàsicament a fer-ho tot al forn, ja tallat, i així facilitar una mica la feina. Primer he tallat a trossos la carn de vedella, porc i pollastre. També he tallat molta ceba, pastanaga, tomàquet, all i una mica de carbassa (la seva dolçor ha estat compensada amb salsa de soja). Tot això al forn durant una hora i després hi he afegit un raig de brandi. Per a la propera vegada ho faré al foc, no al forn, dins d'una gran olla baixa o cassola. Em dóna la sensació que controles més el que estàs fent que no pas quan ho fiques al forn.

Fet això, ho he triturat la carn i les verdures, i hi he afegit pa mullat amb llet i foie-gras. Com que la textura no era prou cremosa hi he afegit una mica de mantega (hi ha gent que hi posa una mica de beixamel).

Amb la pasta resultant he omplert els canelons. Tenia pasta de dos tipus: una que eren canelons de pasta dura (com uns macarrons molt grans), i també tenia les làmines de pasta tova que s'han d'enrotllar. Els primers tenen una cocció al forn, amb la beixamel i tot, de 30-40 minuts. Els segons tenen una cocció molt ràpida.

Per a la beixamel no he seguit la Mireia Carbó, sinó que he fet un abundant sofregit de ceba i l'he incorporat a una olla amb la llet, farina de blat (la famosa Maizena), nou moscada i mantega. Això es fa bullir sense deixar de remenar i s'apaga el foc. Només s'han de cobrir els canelons amb la beixamel i posar-hi formatge ratllat a sobre.















2 comentaris:

  1. Quina altíssima cuina que has fet i de debò que em trec el barret de l'admiració. A mes que desconeixia que hi han dugues formes de canelons, solament coneixia els de les lamines- quan era molt jove- calia bullir-les i després deixar-les al damunt de un drap i posteriorment es posaven solament en remull mes no coneixia les ja fetes en la seva forma de cucurutxo i que el nom de "Rossini" no te cap raó de posar-ho. Ara l'elaboració es molt artesanal i fas passes amb quantitat d'ingredients que segur t'han quedat super amorosits i genials.!!! Vaja la propera vegada be valen un viatge a Eivissa per vorer-vos i prendre'ls plegats uns canelons tan bons i exquisits. Magnifica recepta gracies i bona introducció amb la historia dels canalons.

    ResponElimina