Avui he estat al tram final de la Sèquia Llavanera, que "es troba endegat artificialment per aprofitar millor les aigües i regar els camps dels voltants. És, sens dubte, un dels torrents que més al·luvions ha aportat a la formació de les terres humides i fèrtils de les feixes, ja des de fa segles. La seua conca té una extensió de 56,57 km2, superfície que el situa en la tercera posició dels cursos d’aigua més importants de l’illa" (
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera).
Els camps que hom troba a banda i banda d'aquest curs d'aigua són, encara actualment, una zona de conreu de secà i constitueixen un dels darrers reductes del paisatge agrari del pla de Vila que, entre polígons industrials i urbanització incipient, arriba fins a les portes de la ciutat d'Eivissa.
En aquesta època de l'any, en què el sol ja rosteix els camps, hom hi pot veure bales de palla. En veurem durant molt de temps?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada