No hi manquen les habituals botigues de productes beneficiosos per a tots els mals. Anxoves del Cantàbric (!), exposades al sol dins pots de vidre, i figurants disfressats que passegen tots suats i amb cara d'avorriment. També hi ha un lloc on tenen aus nocturnes (!), damunt d'uns pals i amb les potes lligades, entre elles algun exemplar d'espècies protegides com ara el duc (Bubo bubo).
El rigor històric, ni que sigui a un nivell bàsic, és absent. L'única referència a l'Eivissa medieval són tres senyeres que només es posen un cop l'any, quan ve la fira, tal volta una clarivident referència al fet que la catalanitat d'Eivissa serà aviat matèria de museu (sin que se note el empeño).
No deixa de tenir un punt d'ironia el fet que, efectivament, Eivissa torna a ser aquests dies una població medieval en cert sentit: arriben a l'illa uns venedors i uns encantadors de serps a vendre els seus productes i remeis miraculosos, els cobren a preu d'or, els vilatans compren contents i encara queden encantats "que mos facin aquesta festa". Em ve al cap L'elisir d'amore (i crec que sóc benevolent).
Se suposa que aquesta pantomima, que té lloc dins unes muralles que pateixen greus patologies, es fa per a celebrar la declaració que la UNESCO va fer d'Eivissa com a patrimoni mundial. Sensacional.
I la broma li costa a l'Ajuntament 120.000 € (i encara gràcies: l'any passat en va costar 230.000).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada