Anar a la torre de ses Portes, a la punta meridional de ses Salines, és un agradable passeig. El camí és pla i bo de fer, i per això és molt transitat els dies festius. Famílies, gent en bicicleta... mitja Eivissa m'he trobat anant i venint. Crec que a la gent li agrada caminar per aquests indrets perquè mentre hi ets tens la sensació que Eivissa encara és aquella Eivissa idíl·lica, encara sense destruir. No l'Eivissa de l'arxiduc, no. La dels anys 50-60. En castellà diuen allò de "Entre todos la mataron y ella sola se murió". Idò això.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada