Nit de pluja a Dalt Vila

Aquest vespre volia fer fotos a Dalt Vila amb els carrers mullats per la pluja. I n'he tingut de pluja! Pujant pel portal de ses Taules, quan he arribat al Pati d'Armes he trobat dues noies i un noi argentins que estaven asseguts al banc de pedra parlant sobre el sentit de la vida. M'he estat una estona allà perquè anava fent fotos, mesurant la llum , provant coses... i els anava sentint. Perquè parlen fort. Sembla que s'adrecen a un auditori. "Ehte.. en la vida tenés que saber que es lo que querés, hay que tener un objetivo...". I l'altre: "No, xo vivo como las flores, como las mariposas, cresiendo..." Així mitja hora. M'enteneu, oi?

Al carrer de la Conquesta hi ha dues nenes que viuen a una de les cases i sempre estan jugant al carrer. Avui era negre nit, feia fred i començava a ploure. I allà estaven, jugant amb una escombra. Quan m'han vist, han deixat de jugar. La gran s'ha posat la petita al darrere, com per protegir-la, i han esperat que jo passés sense treure'm la mirada de sobre. Ben fet, he pensat.

Al carrer de Sant Ciriac he sentit una autèntica vetllada eivissenca que tenia lloc a l'interior d'una casa: un grup d'unes quatre persones probablement d'una certa edat, parlaven recordant coses d'Eivissa i anècdotes de gent. Hi ha hagut un moment que s'han remuntat a Cuba, on algú hi havia anat i havia fet no sé què. Als eivissencs els agrada molt fer aquestes vetllades. És una manera de mantenir viva la memòria col·lectiva. Actualment adquireixen un cert to tràgic perquè sembla que tothom és conscient que són un poble que desapareix. I amb ells el record de l'Eivissa tradicional.

A la Catedral ha començat a ploure i quan estava per davant del Castell (RIP) la pluja era prou forta que m'he hagut de refugiar sota l'estructura metàl·lica. Allà no hi ha fanals ni cases. Negre nit absolut. La llum dels focus que il·luminen les muralles, amb la pluja intensa, crea un efecte de boira, fantasmagòric. Com que no amainava he decidit anar baixant. Xino xano. Córrer és inútil. Ja a la Ronda Calvi, la ciutat sota la forta pluja és digna de veure.

He sortit pel Portal Nou. Allà, al túnel que travessa la muralla, hi havia un grup de gent jove sentint música amb els mòbils i fumant. La meva aparició, absolutament xop com anava, els ha tallat la conversa.