Paella

Diumenge de paella amb foc de llenya. Poques coses s'hi poden comparar. He seguit la recepta familiar eivissenca que consisteix a fregir alls i fetge per a una picada que també té tomàquet i julivert (i s'hi pot posar nyora). Retirat això, fregim les gambes i les potes de cranca. Ho retirem. Hi posem sípia tallada a trossos, pebrot verd, i passada una estona hi posem l'arròs. Sofregim l'arròs i hi aboquem la picada. Remenem una estona i ja hi podem afegir el brou de peix. A Josep Pla probablement no li agradaria: la picada és una bomba, l'all i el julivert es deixen notar. És una paella intensa.

A la tarda hem anat a la Fira de Bestiar que es fa Can Caus. A tot Europa, quan es fa una fira de qualsevol tipus de productes o gastronomia local, s'hi poden veure banderes de la regió, del cantó, del comtat o del que sigui. Símbols del territori, d'un sentit de pertinença, d'una identitat, d'un orgull local. Avui a Can Caus no he vist una sola bandereta eivissenca. És simptomàtic.