Avui ha estat un dia dur i emotiu però avui m'he retrobat amb l'Eduard Masllorens, que havia estat baixista de Perfect Pair fins l'any 2000. M'ha agradat molt. Feia cinc anys que no ens vèiem. És una persona que desprèn serenor. M'ha fet pensar que actualment seríem un grup molt millor del que ho érem, no perquè siguem millors músics sinó perquè tots hem madurat com a persones i això és fonamental per al funcionament d'un grup.
Al final del dia he tingut el meu petit moment d'evasió mental i relax perquè he pogut conduir una estona pels carrers de Barcelona i això, especialment des que no hi visc, m'encanta. La circulació a Barcelona és fluïda, dinàmica, però no amb el caos de, per exemple, Sicília, sinó amb un ordre. La gent va per feina. No et pots quedar encantat. No pots badar. No pots dubtar. Per als que hi hem après a conduir és una delícia. Als que han après en un entorn rural els deu semblar un infern.
I demà em retrobaré amb la meva germana, que fa mesos que no veig.
Jo he après i només sé conduir per ambients rurals. Sempre he envejat els que heu pujat al volant enmig d'aquella jungla que és Barcelona. M'agradaria veure'm en cor d'agafar un cotxe allà i conduir.
ResponEliminaEm pregunt per què distreu tant la ment, quan s'està ofuscat, conduir...
Salut!
Sí, és un contrasentit. La conducció per carretera hauria de ser més relaxant, però la ciutat, quan no hi ha embussos, té un encant especial.
ResponElimina