divendres, 29 de juny del 2012
La Marina
Gelateria Ferretti, carrer d'Enmig (Eivissa), iPhone4
Carrer d'Enmig (Eivissa), iPhone4
Carrer del bisbe Cardona (Eivissa), iphone4
dissabte, 23 de juny del 2012
Unes de Dalt Vila
Porta pintada (fusta) - painted door (wood). Eivissa. iPhone4.
Antiga casa de Dalt Vila - Old house at Dalt Vila (Eivissa). Mireu-la bé abans que algú hi perpetri una "rehabilitació" i la deixi irreconeixible. iPhone4.
$, Dalt Vila (Eivissa), iPhone4.
Què, Guillem, com t'han deixat l'illa, eh? Dalt Vila (Eivissa), iPhone4.
Carrer de Sant Lluís (Dalt Vila, Eivissa). iphone4.
Costa Vella (Dalt Vila, Eivissa). iphone4.
Etiquetes de comentaris:
Dalt Vila,
fotografia,
Guillem de Montgrí
dijous, 21 de juny del 2012
Novetat editorial: "Cómo la Red ha cambiado el arte"
Els freaks de la teoria de l'art (i jo en sóc un), trobaran interessant aquesta novetat editorial: "Cómo la Red ha cambiado el arte" (ed. Trea, ISBN 978-84-9704-633-6), de Margarita Rodríguez Ibáñez.
Només n'he llegit la introducció (disponible a la web), i té bona pinta. Cita l'obligat "Después del fin del arte" d'Arthur Danto i admet la complexitat de la matèria que tracta:
(...) se debe entender este trabajo como multidisciplinar, porque el arte depende y es inherente a aspectos sociales, económicos y ontológicos, y, por otro lado, porque nos encontramos con un nuevo medio de comunicación que es interactivo, por lo que no se puede obviar que existen autores que intuyen y teorizan sobre las ventajas que el medio aporta al arte, por ser un nuevo soporte de creación, acallando los problemas que suscita la democracia que el medio otorga, debido en gran medida a la disponibilidad de herramienta de fácil uso que se ponen al alcance de cualquiera, y aunque se valora que es incuestionable que el arte se alimenta y evoluciona por cambios constantes en su propio paradigma, esto es, modificando la forma en que se manifiesta y aportando con ello elementos distintivos, intentaremos aproximarnos a ambas posturas para presentar los beneficios y las desventajas que el medio comparta en este cambio paradigmático.
Etiquetes de comentaris:
art,
art contemporani,
Arthur Danto,
internet,
Margarita Rodríguez Ibáñez
dissabte, 16 de juny del 2012
Més blanc i negre
“Entrance to old country house - Entrada a casa pagesa. Corona, Eivissa. iphone4.
“Ancient landscape (Corona, Eivissa) - Paisatge ancestral (Corona, Eivissa). iphone4.
“Sant Antoni de Portmany des del nord. Sant Antoni de Portmany from the north. Eivissa, iphone4.
Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MACE), Canon EOS 30D, Sigma 18-200mm F3.5-6.3 DC, 12 de juny del 2012.
La Marina (Eivissa), Canon EOS 30D, Sigma 18-200mm F3.5-6.3 DC, 12 de juny del 2012.
Etiquetes de comentaris:
fotografia,
paisatge,
patrimoni històric
divendres, 15 de juny del 2012
Algunes d'ahir i avui
Etiquetes de comentaris:
fotografia,
iPhone4,
paisatge,
s'Argentera
dilluns, 4 de juny del 2012
Cables de la Humanitat
El bo d'en Victorino Planells diu en una carta que publica avui la premsa local que els cables elèctrics i telefònics donen mala imatge al barri eivissenc de la Marina, i que s'haurien de retirar. Normalment, jo hi hauria estat d'acord. Però crec que hem de ser realistes i treure profit de les circumstàncies que ens ha tocat viure.
Desenganyem-nos: llevat d'alguna actuació puntual, els cables de Dalt Vila, la Marina i sa Penya no es soterren. Seguiran allà durant molt de temps. No hi ha ni sensibilitat ni diners per a eliminar-los. Hem de fer que siguin un senyal d'identitat, un element que distingeixi Eivissa: el paradís del cable, el cablejat de la Humanitat.
A partir d'ara en posarem més, molts de cables. La reforma dels PEPRI deixarà ben clar que les esteses elèctriques formen part del nostre paisatge urbà i fan que sigui conegut mundialment. Els japonesos vindran a fer-se fotos entre els nostres cables. La UNESCO els inclourà en la declaració de Patrimoni mundial. Ni Dalt Vila, ni sa Caleta, ni la posidònia: els cables ens trauran de la crisi. Nedarem en l'abundància.
Puig des Molins
Dalt Vila
Dalt Vila
La Marina
Dalt Vila
sa Penya
La Marina
sa Penya
Dalt Vila
sa Penya
Dalt Vila
La Marina
sa Penya
sa Penya
Desenganyem-nos: llevat d'alguna actuació puntual, els cables de Dalt Vila, la Marina i sa Penya no es soterren. Seguiran allà durant molt de temps. No hi ha ni sensibilitat ni diners per a eliminar-los. Hem de fer que siguin un senyal d'identitat, un element que distingeixi Eivissa: el paradís del cable, el cablejat de la Humanitat.
A partir d'ara en posarem més, molts de cables. La reforma dels PEPRI deixarà ben clar que les esteses elèctriques formen part del nostre paisatge urbà i fan que sigui conegut mundialment. Els japonesos vindran a fer-se fotos entre els nostres cables. La UNESCO els inclourà en la declaració de Patrimoni mundial. Ni Dalt Vila, ni sa Caleta, ni la posidònia: els cables ens trauran de la crisi. Nedarem en l'abundància.
Puig des Molins
Dalt Vila
Dalt Vila
La Marina
Dalt Vila
sa Penya
La Marina
sa Penya
Dalt Vila
sa Penya
Dalt Vila
La Marina
sa Penya
sa Penya
Etiquetes de comentaris:
cables,
Dalt Vila,
La Marina,
patrimoni històric,
posidònia,
Puig des Molins,
sa Caleta,
sa Penya,
turisme,
UNESCO
divendres, 1 de juny del 2012
La Sèquia Llavanera, paisatge supervivent
Avui he estat al tram final de la Sèquia Llavanera, que "es troba endegat artificialment per aprofitar millor les aigües i regar els camps dels voltants. És, sens dubte, un dels torrents que més al·luvions ha aportat a la formació de les terres humides i fèrtils de les feixes, ja des de fa segles. La seua conca té una extensió de 56,57 km2, superfície que el situa en la tercera posició dels cursos d’aigua més importants de l’illa" (Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera).
Els camps que hom troba a banda i banda d'aquest curs d'aigua són, encara actualment, una zona de conreu de secà i constitueixen un dels darrers reductes del paisatge agrari del pla de Vila que, entre polígons industrials i urbanització incipient, arriba fins a les portes de la ciutat d'Eivissa.
En aquesta època de l'any, en què el sol ja rosteix els camps, hom hi pot veure bales de palla. En veurem durant molt de temps?
Els camps que hom troba a banda i banda d'aquest curs d'aigua són, encara actualment, una zona de conreu de secà i constitueixen un dels darrers reductes del paisatge agrari del pla de Vila que, entre polígons industrials i urbanització incipient, arriba fins a les portes de la ciutat d'Eivissa.
En aquesta època de l'any, en què el sol ja rosteix els camps, hom hi pot veure bales de palla. En veurem durant molt de temps?
Etiquetes de comentaris:
paisatge,
Sèquia Llavanera,
territori
Subscriure's a:
Missatges (Atom)