dissabte, 26 de maig del 2012

Fideuà de spaghetti amb bolets secs


Avui he cuinat uns spaghetti com ho feia fa molts anys. He agafat bolets secs i els he posat a hidratar dins un bol amb aigua durant una horeta o dues.

Aquesta aigua s'ha d'aprofitar. He fet un sofregit de ceba i all. Hi he incorporat els bolets i els spaghetti crus, com si fos una fideuà. Els he remenat una estoneta i aleshores hi he abocat l'aigua dels bolets (no l'aboqueu tota: quan en queda una mica llenceu-la perquè allà hi ha la terra dels bolets).

D'aquesta manera els spaghetti couen com si fossin fideus d'una fideuà o arròs d'una paella: amb líquid a demanda (i per això la pasta adquireix aquest color torrat). Cal anar remenant. Quan falta poc per tenir cuita la pasta hi he posat una mica de mantega.

diumenge, 13 de maig del 2012

Tres de ses Feixes

Aquest matí he anat al mític establiment de neteja de cotxes Paco (entre Torrente i Tarantino), i he fet un parell de fotos a la zona de ses Feixes:

ses Feixes (Eivissa)

Edificació a #sesFeixes d'#Eivissa. #iphone4 #instagram #decay

Escultures eròtiques a un portal d'una finca suburbial a ses Feixes. Metàfora d'Eivissa. iPhone4, Instagram. 12.05.2012

dissabte, 12 de maig del 2012

Eivissa Medieval

Ja ha arribat un any més el vergonyós "mercat medieval" [sic] a Eivissa. I què és? Doncs uns firaires que la setmana passada eren a Soria i la següent seran a Burgos arriben per a vendre els seus productes, a preu de delicatessen, per cert.

No hi manquen les habituals botigues de productes beneficiosos per a tots els mals. Anxoves del Cantàbric (!), exposades al sol dins pots de vidre, i figurants disfressats que passegen tots suats i amb cara d'avorriment. També hi ha un lloc on tenen aus nocturnes (!), damunt d'uns pals i amb les potes lligades, entre elles algun exemplar d'espècies protegides com ara el duc (Bubo bubo).

El rigor històric, ni que sigui a un nivell bàsic, és absent. L'única referència a l'Eivissa medieval són tres senyeres que només es posen un cop l'any, quan ve la fira, tal volta una clarivident referència al fet que la catalanitat d'Eivissa serà aviat matèria de museu (sin que se note el empeño).

No deixa de tenir un punt d'ironia el fet que, efectivament, Eivissa torna a ser aquests dies una població medieval en cert sentit: arriben a l'illa uns venedors i uns encantadors de serps a vendre els seus productes i remeis miraculosos, els cobren a preu d'or, els vilatans compren contents i encara queden encantats "que mos facin aquesta festa". Em ve al cap L'elisir d'amore (i crec que sóc benevolent).

Se suposa que aquesta pantomima, que té lloc dins unes muralles que pateixen greus patologies, es fa per a celebrar la declaració que la UNESCO va fer d'Eivissa com a patrimoni mundial. Sensacional.

I la broma li costa a l'Ajuntament 120.000 € (i encara gràcies: l'any passat en va costar 230.000).