diumenge, 27 de novembre del 2011

divendres, 25 de novembre del 2011

Divendres de tardor

Avui les granotes prenien el sòl a un dels marges del riu de Santa Eulària (no les he pogut fotografiar perquè són molt fugisseres). I entre les pedres de les ruïnes treuen el cap les sargantanes que també volen prendre el sol. La tarda és curta i aviat el sol és baix, amb aquella llum vermellosa. El bosc està humit, ple de molsa, i els camps ja tenen una bona catifa verda. Les paraules del dia són: annex, magatzem, llicència d'obres, granota, sargantana, riu, bolets, ruïna, hipogeu, sitja, casa pagesa, molí, línia d'alta tensió, i Jornades d'Arqueologia Feniciopúnica.







IMG_9090-100--bn

IMG_9102-04--bn

IMG_9152-54--bn

IMG_9171-72--bn

IMG_9090--bn

IMG_9148--bn

dimecres, 16 de novembre del 2011

L'Eivissa que ja no existeix


Fins el 2 de desembre es pot visitar al Centre Sociocultural S'Alamera una exposició antològica de Carloandrés. No entraré ara a fer altres valoracions. Només vull referir-me als paisatges en tant que documents: aquí podem veure algunes vistes d'Eivissa que ja han desaparegut (gran part d'elles foren pintades als anys 60), com per exemple aquest quadre de ca n'Escandell, una de les darreres cases pageses del municipi d'Eivissa i que vam perdre fa molt pocs anys. Aneu-hi i ploreu una estona.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Nit de pluja a Dalt Vila

Aquest vespre volia fer fotos a Dalt Vila amb els carrers mullats per la pluja. I n'he tingut de pluja! Pujant pel portal de ses Taules, quan he arribat al Pati d'Armes he trobat dues noies i un noi argentins que estaven asseguts al banc de pedra parlant sobre el sentit de la vida. M'he estat una estona allà perquè anava fent fotos, mesurant la llum , provant coses... i els anava sentint. Perquè parlen fort. Sembla que s'adrecen a un auditori. "Ehte.. en la vida tenés que saber que es lo que querés, hay que tener un objetivo...". I l'altre: "No, xo vivo como las flores, como las mariposas, cresiendo..." Així mitja hora. M'enteneu, oi?

Al carrer de la Conquesta hi ha dues nenes que viuen a una de les cases i sempre estan jugant al carrer. Avui era negre nit, feia fred i començava a ploure. I allà estaven, jugant amb una escombra. Quan m'han vist, han deixat de jugar. La gran s'ha posat la petita al darrere, com per protegir-la, i han esperat que jo passés sense treure'm la mirada de sobre. Ben fet, he pensat.

Al carrer de Sant Ciriac he sentit una autèntica vetllada eivissenca que tenia lloc a l'interior d'una casa: un grup d'unes quatre persones probablement d'una certa edat, parlaven recordant coses d'Eivissa i anècdotes de gent. Hi ha hagut un moment que s'han remuntat a Cuba, on algú hi havia anat i havia fet no sé què. Als eivissencs els agrada molt fer aquestes vetllades. És una manera de mantenir viva la memòria col·lectiva. Actualment adquireixen un cert to tràgic perquè sembla que tothom és conscient que són un poble que desapareix. I amb ells el record de l'Eivissa tradicional.

A la Catedral ha començat a ploure i quan estava per davant del Castell (RIP) la pluja era prou forta que m'he hagut de refugiar sota l'estructura metàl·lica. Allà no hi ha fanals ni cases. Negre nit absolut. La llum dels focus que il·luminen les muralles, amb la pluja intensa, crea un efecte de boira, fantasmagòric. Com que no amainava he decidit anar baixant. Xino xano. Córrer és inútil. Ja a la Ronda Calvi, la ciutat sota la forta pluja és digna de veure.

He sortit pel Portal Nou. Allà, al túnel que travessa la muralla, hi havia un grup de gent jove sentint música amb els mòbils i fumant. La meva aparició, absolutament xop com anava, els ha tallat la conversa.

IMG_8266---72ppi

Presentació del número 50 de la revista Eivissa

IMG_8159---72ppi

IMG_8162---72ppi

IMG_8166---72ppi

IMG_8183---72ppi

dijous, 3 de novembre del 2011

Dijous

Avui he hagut d'anar al nord de l'illa i he vist una de les finques millor conservades d'Eivissa. La topografia del terreny és l'original. Amb la casa pagesa a la part baixa, té tot un seguit de terrasses ascendents per una conca de muntanya. Hi ha un naixement d'aigua (una font amb boca d'arc de pedra seca), un safareig, una sènia, una canalització de doble filada de pedres paral·leles, i un forn de calç. Llaurada i conreada. Paisatge de qualitat. Patrimoni d'Eivissa. Poc que en queda.



dimarts, 1 de novembre del 2011

Castanyada



IMG_8116-18---72ppi
Destrucció de camp de conreu amb sèquies d'època púnica-romana a Santa Gertrudis de Fruitera per a fer una rotonda. 01.11.2011, Canon EOS 30D.