diumenge, 10 de juliol del 2011

Nit amb sorpresa

Bé, avui havia de ser una nit de sopar i copes fins a altes hores. La nit incloïa alcohol i fotografia nocturna pels carrers de sa Penya. Amb un toc de hardcore. Però finalment la cosa ha quedat en un sopar a Talamanca amb el Sr. P i la Sra. M. Una delícia la companyia i la fresca del mar. El que no estava previst era que aparegués un fulano que anava de taula en taula fent el seu show de màgia. Referències a la roba interior femenina i cigarrets ficats pel nas han estat part de l'espectacle. Als turistes els deu encantar. A nosaltres ens ha tallat el rotllo. Però ei, he descobert una beguda que no coneixia: rom i caramel. De camí cap a casa, aturada obligatòria a l'exterior de l'Hotel Argos a escoltar una estona aquella patxanga que sembla sortida d'un vaixell de Trasmediterránea de fa vint anys. I això a l'aire lliure, animant la noshe ibisenca. Hem rigut molt sopant i jo he fet teràpia espiritual carregant piles. En arribar a casa, el Sr. J m'ha fet arribar unes perles que m'he sentit amb l'obligació de compartir.

I no he fet ni una foto. Imperdonable.

Per cert, gràcies MJ.

diumenge, 3 de juliol del 2011

Dissabte 3 de juliol, Barcelona

Sovint em passa que a aquestes hores de la nit ja és massa tard per a escriure res.





dissabte, 2 de juliol del 2011

Dia dur


Avui ha estat un dia dur i emotiu però avui m'he retrobat amb l'Eduard Masllorens, que havia estat baixista de Perfect Pair fins l'any 2000. M'ha agradat molt. Feia cinc anys que no ens vèiem. És una persona que desprèn serenor. M'ha fet pensar que actualment seríem un grup molt millor del que ho érem, no perquè siguem millors músics sinó perquè tots hem madurat com a persones i això és fonamental per al funcionament d'un grup.

Al final del dia he tingut el meu petit moment d'evasió mental i relax perquè he pogut conduir una estona pels carrers de Barcelona i això, especialment des que no hi visc, m'encanta. La circulació a Barcelona és fluïda, dinàmica, però no amb el caos de, per exemple, Sicília, sinó amb un ordre. La gent va per feina. No et pots quedar encantat. No pots badar. No pots dubtar. Per als que hi hem après a conduir és una delícia. Als que han après en un entorn rural els deu semblar un infern.

I demà em retrobaré amb la meva germana, que fa mesos que no veig.