Tercer dia d'incendi

Avui no era un bon dia per a fer fotos: cel amb núvols prims i fum. He tornat a veure els amunts des del mateix lloc que ahir i comparant el que vaig veure, avui la cosa té millor aspecte. He anat fins al poble de Sant Joan: les flames han arribat molt a prop. He fet algunes fotos de tot plegat. Han arribat bombers de la Generalitat de Catalunya que volen treballar... de nit! Pel que m'han dit, es veu que l'incendi de Benirràs va servir per a prendre nota de certs aspectes i adquirir experiència en aquest tipus de desastres, de manera que ara la cosa ha funcionat millor, atesa la magnitud del foc.

Segon dia d'incendi

Mostra Foc Morna - es Amunts en un mapa més gran

Idiota de mi, m'he endut la màquina de fotos però la targeta ha quedat a casa: no tinc fotos d'aquesta tarda.

Com està el tema? Dramàtic. Hi ha molts fronts actius. Els accessos a les zones on crema el foc estan tallats per motius de seguretat i d'operativitat. Allà on va començar el foc segueix cremant el bosc. No és que faci fum: hi ha flames. Des de Morna fins a gairebé de Portinatx. Al poble de Sant Joan, la gent era al carrer mirant-se les flames. Jo aquesta nit no hi dormiria allà.

A Portinatx he vist com arribava un autobús ple de turistes. Benvinguts a Eivissa! I el trenet turístic també funcionava enmig del caos de trànsit, policia i bombers. Surrealista. També he sentit algú que estava content comentant que el foc li havia "netejat" alguna propietat.

Incendi

Aquest matí he anat a Morna i he pogut veure l'inici de l'incendi. Semblava que hi havia un únic focus però em consta que alguna gent ha dit que n'havia vist més. En Carraca i els bomebrs hi han arribat ràpid :-D El foc s'ha estès amb molta velocitat i avui no era un dia especialment ventós. Encara no l'han controlat i cremarà durant la nit.

Calamars a casa i pizza a can Pinocho

Dissabte al matí, quan puc, tinc per costum anar amb la meva filla al mercat i comprar peix. Segur que n'hi ha de més complexes però aquesta és la meva recepta ràpida i senzilla de calamars amb ceba.

D'entrada cal tallar molta ceba perquè després, a la cassola, la ceba minva i queda en res. Cal comptar com a mínim una ceba grossa per persona. Les receptes d'aquest plat no en duen però jo avui he decidit posar-hi unes gambes. Passem les gambes per una cassola fonda amb una mica d'oli i les retirem. Posem la ceba a la cassola amb un raig d'oli, sal i una o dues fulles de llorer. Ho remenem una mica i hi afegim els calamars tallats. Foc lent i tapat. Passats uns minuts hi aboquem una llauna de Voll-Damm o de vi blanc. Hi afegim les gambes. Jo avui ho dec haver tingut una mitja hora però dependrà del tipus de ceba i del suc que faci el conjunt. Si fa massa suc al final ho podem destapar per a afavorir l'evaporació. Va bé acompanyar-ho d'arròs blanc.

Aquest vespre hem pujat a fer una volta per Dalt Vila i de baixada hem decidit sopar a la pizzeria Pinocho de la Marina. Feia anys que no hi anàvem. Molt bona la pasta (gnocchi a la parmesana, amb panna), i molt bona la pizza de la casa).

Voltant per l'illa

Avui he voltat per l'illa al matí i a la tarda. Des del port de Vila fins a les platges de Comte passant pel centre de l'illa. I n'he vist les misèries habituals però també alguna curiositat, com per exemple un hipogeu reaprofitat recentment com a corralet de conills i que actualment allotja la maquinària d'una piscina.

Obres a casa

Prestatgeria. Necessitem prestatges. S'ha de picar una mica de paret. Molta pols. Hem hagut de tapar-ho tot amb plàstic i moure moltes coses de lloc. L'ordinador a la cuina. Esperem que el temporal passi ràpid.

Corona

Aquest matí he hagut d'anar a Corona. De camí he trobat aquesta meravellosa pintada feta a la carretera. Cal dir que és a un tram de poca visibilitat i on els cotxes van rapidets, cosa que augmenta el mèrit del seu autor.


I avui feia calor. Assegut a l'ombra o a una oficina no, però caminant sota el sol del migdia, fa calor.

Naturalment que estan contents

Estudiants i gent jove, no veterans de guerra. De manera espontània la gent ha sortit al carrer i l'esquerra de casa nostra s'escandalitza que els americans puguin estar contents que hagi mort Osama bin Laden. És l'esquerra del relativisme i el bonisme (i l'antiamericanisme de manual). No entén que un poble al que han assassinat milers de perosnes innocents sota el lideratge d'una persona que no només n'estava orgullosa sinó que amenaçava amb més atemptats, expressi la seva satisfacció. Com els supervivents dels camps de concentració cada vegada que s'enxampava un nazi. No seré jo qui qui digui si és moralment lícit treure la vida a ningú, fins i tot si ha ordenat assassinats en massa. Però almenys no dono lliçons de superioritat moral a la resta del món. Perquè jo no sé com em sentiria.

Turisme i pedres

Un representant del sector turístic d'Eivissa va dir recentment que el turisme cultural era una fal·làcia i que els turistes no volien veure pedres. El miracle és que després de decennis d'haver promocionat l'illa com ho han fet i d'haver-la destrossat com ho han fet, encara hi hagi gent que vingui a veure'n les pedres.

I parlant de pedres, he vist que, lluny d'haver après dels errors, segueixen pavimentant Dalt Vila com qualsevol plaça dura de Barcelona:

Mes de maig

Aquest matí he pujat fins a la Catedral d'Eivissa amb la meva filla, li he ensenyat els grafits de les muralles i hem vist els grups d'italians que visitaven el Corte Inglés el Castell (a partir d'ara Parador Nacional). Com que jo també duia la meva màquina fotogràfica a la mà, he passat desapercebut. Turistes suats, olor d'oli de coco, i gelats a terra. Definitivament, ha començat la temporada. Per cert, deu ser en estricta aplicació del PEPRI que a Dalt Vila es dignifica el Patrimoni Mundial amb coses com aquesta:

Però no tot és dolent. Aquesta és l'època de l'any en què encara no hem de patir aquella calor shariana que impedeix tota vida civilitzada. Encara podem anar a caminar per l'exterior. D'aquí a un mes ja serà temps d'emigrar a Alaska.

Més coses:

Promocionar el patrimoni natural i històric de la Vall d'Arbúcies i el Montseny. Amb aquesta finalitat se celebra a Arbúcies la Fira Terra de Bruixes i Bandolers, que durant tot el dia mostrarà objectes artesanals i productes del Montseny al carrer Camprodon. La plaça de la Vila acollirà una demostració d'oficis artesans (terrisser, boter, esquilador d'ovelles, sabater...). A més, des de divendres hi ha en marxa unes Jornades Gastronòmiques de cuina organitzades pel Gremi de Restauradors i Hotelers d'Arbúcies.

Això és promocionar el patrimoni i fer les coses ben fetes. No la pantomima de l'Eivissa Ibiza medieval. Un altre exemple:

La Fira de la maduixa de la Vallalta, que s'escau cada primer diumenge de maig, l'organitzen, mancomunadament, les poblacions que integren la Vallalta: Arenys de Munt, Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar, amb el propòsit de fer conèixer i promoure el conreu típic de la Vallalta, la maduixa del Maresme. A més a més, des del dia de Sant Jordi fins a final de maig es desenvolupen les Jornades Gastronòmiques, en què els restaurants de la contrada privilegien la maduixa a la carta i al menú.

Una altra promoció turística és possible.